Bona vesprada, companyes i companys!
Moltes gràcies per ser, ara i aquí, i fer possible aquesta ja 14ena Jornada ACIM Terres de Ponent. I un agraïment especial al Fidel, que tot i tenir bones raons per rebutjar la nostra proposta ha volgut , com cada dos anys, venir com a representant de la Trans a il·luminar el nostre camí.
Com ja sabeu, des de 1999 la Jornada ACIM Terres de Ponent s’ha orientat a una de les mesures preventives, de prevenció primària i quaternària, que massa sovint queda a la cua, oblidada, quan es parla del maltractament i l’abús sexual infantil. En aquests darrers mesos, incerts, l’equip EFE Lleida, Alt Pirineu i Aran, que funciona des fa uns anys sota el paraigua del Departament de Salut, per abordar els casos de maltractament greu i abús sexual infantil a Ponent, està vivint molts, massa, canvis.
El treball perseverant, en silenci, en el quefer diari, en l’atenció a cada cas, en la feina de trinxera de la nostra xarxa de suport social ordinària (ordinària: quina paraula tan necessària i a la vegada tan menystinguda!) ens ha portat a oferir uns resultats rellevants pel que fa al tractament i acompanyament dels casos que ens arriben. I també ha estat important el saber tenir cura de nosaltres, els integrants de l’equip EFE i el d’altres companys de camí en aquest feixuc camí dels maltractaments i els abusos sexuals infantils. Un equip que ha estat molt més que la suma de les capacitats individuals dels seus membres.
El nou objectiu de la xarxa de mudar, de lluïment de cara a la galeria, amb nom de Barnahus, en aquest cas sota el paraigua del Departament de Drets socials, Benestar i famílies i del fons europeus Next Generation, està canviant les perspectives de futur del nostre EFE. I això és especialment punyent per algun dels perfils professionals que més implicació han demostrat en el nostre equip: el treball social, personalitzat en la nostra companya, la Gillian; la tasca d’infermeria, en el de la Mireia, però sobretot amb la coordinadora, la Teresa, que ha fet mans i mànigues per a assegurar la qualitat de l’atenció en temes tan sensibles com el maltractament greu i l’abús sexual infantil. L’encarar colze a colze, cada dia, tots i cadascun dels casos atesos en ha demostrat que estàvem en el bon camí per atendre com cal, a Ponednt, els infants, els adolescents i les famílies que passen moments de dificultat. I ara, que des de la Barnahus se’ns demana integrar-nos, però solament els professionals que ells volen, sentim el desencís de les que no són acceptades malgrat la seva expertesa, i que podrien, de ben segur ho sabem, enriquir el nou projecte.
La vida ens ha mostrat novament que és fugissera. “La vida es mou, fugissera, i obre sempre un nou camí, i allunya, quan no s’espera la companya del matí”.
En aquest punt de la realitat el lema de la Jornada que encetem s’adiu del tot al nostre estat d’ànim. Què passarà amb les companyes amb qui no es compta? I el que és potser més important: què passa amb els infants i adolescents que durant aquest període de canvi de model no estan essent atesos com i quan nosaltres desitjaríem fer-ho? L’estrès ètic que comporta saber què podríem oferir-los i, a la vegada, obeir la prohibició d’acollir nous casos encara que contactin amb nosaltres, ens condueixen a un cert grau de desencís.
I en aquest procés de pas d’un model a l’altre ens ha arribat aquesta Jornada ACIM Ponent. La proposta del nostre fidel Fidel segur que ens ajudarà a acceptar que la sola certesa que tenim és la incertesa. I que més que desitjar allò que voldríem ens cal valorar allò que ens arriba, en aquest temps de canvi, en aquest temps de trànsit com a equip. Algú ha dit que la vida mai ens posarà al davant un obstacle que no puguem superar.
I no em sé estar de recórrer, novament, a la poesia. La poesia d‘algú que ens acompanya abans de començar la reunió d’equip EFE dels dimecres: la Mar Galceran, de qui llegim els seus encertats versos. Aquests fan diana en començar aquest cap de setmana. Es diu “Confiança”
“No tenim por, quan sentim que la vida se’ns enfonsa
i els nostres peus ja no troben on assentar el pas.
No tenim por, quan l’huracà ens embat a la intempèrie,
despullats de tot escalf i tot recer, on el fred ens cala l’ànima i el ser.
No tenim por, quan els camins sens desdibuixen i
les incerteses esborren tots els nords de l’horitzó.
No tenim por, quan les fantasies i els somnis
ens turmenten amb futurs imaginables que no arriben mai a port.
No tenim por, quan els abismes ens separen del que creiem tan proper i íntim,
i no veiem ponts possibles d’acostament.
Travessar tota por, tot terror, tot tremolor, abraçant-lo
en el bressol de la confiança del qui tot ho calma i asserena.
I saber que un Misteri Inefable
vetlla permanentment per nosaltres”
Que aquest aturada primaveral de calma i serenor, sota el guiatge del Fidel, ens ofereixi altres punts de vista, altres mirades, per a fer-nos, si més no, aprenents de transitòlegs.
Com deia fa pocs dies l’Anna Maria Agustí, a l’inici de la Jornada d’Acompanyament al Dol i a la malaltia, “regalem-nos aquest cap de setmana” i gaudim-lo com el bell regal que aquest paratge i el monestir que ens acull ens ofereix.
Fidel, moltes gràcies novament! Tu tens ara la paraula!
Francesc Domingo Salvany
Monestir de les Avellanes, 5 d’abril de 2024
